divendres, 23 de setembre de 2011

BONICA REFLEXIÓ D'EN JOSEP M. CORNADÓ, PROFESSOR DEL DEPARTAMENT DE PEDAGOGIA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI (TARRAGONA)

L’ESCOLA INFANTIL
No m’agrada excessivament la denominació actual dels centres educatius que acullen
infants de zero a tres anys. Afortunadament, avui ja són molt poques les persones que
empren el terme “guarderia “ (tot i que es continua sentint) i per tant, ja no
m’estendré en parlar de la conveniència o no d’aquesta denominació o en l’encert de
la persona que així la va definir.
Em sembla que pràcticament tothom hauria de saber sobradament que els nens i les
nenes ... no es “guarden”. Al contrari, a l’escola fan moltes coses: aprenen, se’ls cuida,
se’ls estima, se’ls forma, treballen hàbits i rutines, experimenten, es desenvolupen
emocionalment, es socialitzen, en definitiva ... se’ls educa sota la supervisió d’una
professional (el 99% són dones) i passen moltes hores fent diferents activitats
programades de manera específica amb una finalitat educativa. Hi ha una programació
o planificació que orienta sobre que cal treballar, de quina manera fer-ho, en quina
durada, amb quins materials ... buscant desenvolupar en els infants determinades
capacitats.
En els primers anys de vida es configuren les estructures neuronals i es produeix un
creixement físic i un desenvolupament psicomotor, perceptiu i cognitiu com no
succeirà en cap de les etapes posteriors. També es comencen els processos
d’individualització i socialització que marcaran la vida posterior. Les últimes
investigacions en el camp de la neurociència, insisteixen en el profund impacte que les
experiències primerenques, en els primers mesos, poden tenir sobre l'evolució i la
capacitat del sistema nerviós. El cervell de l’infant es quadruplica en pes entre el seu
naixement i els quatre anys.
Per tal d'aconseguir-ho cal que a les programacions d’aquests centres es busqui
estimular els procediments que ajudin a aquesta finalitat: observació, atenció,
repetició, memorització, moviment, expressió, imaginació, investigació, creativitat,
manipulació, exploració, actuació, plantejament d'hipòtesis, descobriment,
discriminació, imitació, assimilació de categories, generalització, conceptualització,
associació, transgressió, revisió, comportament, emoció, joc, reflexió, pensament,
metacognició, resolució, etc.
Tot això es fa en les anomenades “Escoles Bressol” o “Llars d’Infants” de les que vull
fer alguna matisació. En aquests centres generalment s’acull a nens i nenes de 3 mesos
a 3 anys.
El terme “escola bressol” no m’acaba d’agradar. No em convenç la paraula “bressol”
perquè aquesta, en realitat vol dir “llit d’infant al qual es pot comunicar un moviment
de balanceig”. Per tant, normalment el que es busca amb el bressol és que l’infant es
tranquil·litzi i s’adormi. Tot i que el “dormir i el son” formen part de la programació,
entès com a descans, com a relaxació i perquè en aquestes edats és una necessitat
biològica i emocional ... diria que no és dels objectius fonamentals, tot i que estan ben
preparats perquè hi puguin dormir i de fet, és una de les activitats que hi fan.
L’altra denominació habitual, “Llar d’infants” tampoc la trobo adient. El que no
m’agrada és que s’utilitzi la paraula “llar”. L’escola no és una llar. Una llar “és la casa
que un habita amb els seus”. D’aquesta manera podria semblar que aquest tipus
d’escola pretén substituir la família, i no em sembla afortunada aquesta definició per
aquests centres educatius. Complementa la tasca educativa que es fa a les llars, però
en cap cas ... és una llar, perquè malgrat els infants habitualment hi passen moltes
hores no és el lloc natural on habiten. I psicològicament, la relació entre els infants i els
adults és completament diferent a la existeix a casa. Tot i que la relació afectiva és
fonamental, no és comparable a la relació entre la/el mare/pare i el nen o la nena.
Per tant, les dues definicions comentades tenen una paraula que sota el meu criteri no
identifica ben bé la tasca que es fa en aquests centres. Tinc una proposta que podria
definir millor el que es fa en aquests centres educatius: ESCOLA INFANTIL.
És una escola, que segons el diccionari és una institució col·lectiva, de caràcter públic o
privat, on hom dóna instrucció i també un lloc o edifici on es desenvolupa l'activitat
escolar, docent i discent. Tot i que la paraula instrucció és d’aquelles que té “mala
premsa”. Instruir és ensenyar però emprant una metodologia, no fent-ho
improvisadament i em sembla que aquesta definició s’escau amb el que es fa. I ara
encara més, el Departament ja no és d’Educació i ha tornat a ser d’Ensenyament ... en
fi, em sap greu!
Per tant l’Escola Infantil és el lloc on habitualment els pares i les mares porten els seus
fills i filles perquè puguin desenvolupar-se de manera global. No val la pena entrar en
debats sobre la conveniència de portar als infants a l’escola infantil o tenir-los a casa.
No es tracta de triar una cosa o l’altra. L’escola completa i desenvolupa aspectes que
difícilment es poden donar a la família. Per tant es tracta d’alternar la casa i l’escola
en tots els aspectes inclosos.
http://webfacil.tinet.org/zerotres

3 comentaris:

Irene, Gusi i Níobe (somriures) ha dit...

Molt interessant! És clar que feu una tasca increible amb els nostres nens. I també és cert que la gran tasca l'hem de fer nosaltres des de casa. En el nostre cas, podriem dir que en vosaltres hem trobat el complement ideal i que els resultats els veiem en la felicitat que desprèn la Níobe a totes les hores del dia. Gràcies de nou, Irene, Gusi i Níobe

fina ha dit...

sí senyor! Tot i que a mi sempre m'ha agradat la paraula llar, perquè és dolça, casolana, propera...trobo que en Cornadó té raó. Som escola i no casa. Tenim bressols, però no estan tot el dia els infants estirats dormint o dormitant...
A Pamplona en diuen així!i en el moment que ho vaig escoltar em va sonar bé, però sóm animals de costums les persones i aquí en seguim dient llar d'infants...però seria bo fer-ne una reflexió i qui sap!

Marta ha dit...

Si ja ho deia jo des de el primer dia...Miquel anem a l'escoleta!!!! Escoleta, m'agrada, no perquè el diminutiu li resti importància, al contrari, li dóna estimació a la GRAN escola on van els nostres fills!gràcies mestres i professionals per fer de l'escoleta, una GRAN escola!
Marta