dijous, 3 de novembre de 2016

LA KRIS ENS DIU ...


Ha arribat el dia d’acomiadar-nos...

Acomiadar-se sempre costa... i més quan el que hem viscut i hem compartit ha estat un regal com el que jo he rebut treballant aquests mesos a la Llar d’infants Vallalta. Abraçant la tristesa que aquest final d’etapa em porta, us vull transmetre el meu profund agraïment a tots i cadascun de vosaltres per obrir-me una finestreta cap als vostres petits tresors, aquests nens i nenes que a cada minut m’han connectat amb la vida i amb l’autenticitat.

Gràcies petits i petites per la vostra energia i la vostra alegria de viure. Gràcies per deixar-me acompanyar-vos un trosset del vostre camí.

Gràcies famílies per la vostra confiança i el vostre respecte cap a la tasca educativa. Gràcies per deixar-me formar part d’aquesta gran família de la Vallalta.

Gràcies companyes per la vostra amorosa acollida, per la vostra generositat infinita i per encarnar el que és SER i ESTAR al costat dels infants.

I gràcies infinites a tu, Alícia, la capitana d’aquest vaixell ple de riqueses que és la llar d’infants. Un vaixell que sovint ha atravessat tempestes i que ho seguirà fent perquè és robust, construït amb les millors i més nobles fustes i perquè has sabut transmetre sempre a la teva tripulació que tots els mariners són necessaris i valuosos en la travessa.

Les escoles no les fan ni els mètodes ni les pedagogies ni les instal·lacions ni tan sols l’entorn on s’ubiquen, les fan les persones. I la Vallalta és una GRAN ESCOLETA!

Fins aviat,
PETONS, ABRAÇADES I SOMRIURES!

Un plaer coincidir en aquesta vida!


KRIS

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Boniques parlaules Kris.
Gràcies a tu, per el teu gran somriure, força, paciència, amor, generositat, per les infinites abraçadaes... no acabariem.
Com hem dit aquest matí, no és adeu, sino un ens veiem un altre dia ;)
Mil petons, somriures i abraçades d'aquelles intenses de la Ona.
Meri

Kris Bejar ha dit...

Gràcies Meri !!!

Alicia ha dit...

Mil gràcies a tu, grumete (per ser l'última en arribar i potser la més jove, però no la més inexperta). No té cap mèrit ser capitana d'un vaixell ple de mariners amb la qualitat humana i professional que té la tripulació de la Vallalta.
Ha estat un plaer, un privilegi i un luxe poder créixer com a educadora i com a persona al costat del teu somriure!! Segur que la vida ens torna a creuar...Fins aviat!! :-* :-*

Barbara B ha dit...

Hoy me dio un poco de tristeza saber que te vas Kris pero tengo la seguridad que personas como vos donde quieran que vayan dejan huella como la que dejaste aquí...GRACIAS POR TANTO Y HASTA LA PRÓXIMA

Kris Bejar ha dit...

Gràcies Alicia i Barbara!

Laia S. ha dit...

Kris, has fet que el llistó de la Vallalta, encara estigui més amunt!!
T´esperem aviat!!

En Roc no para de preguntar: On és la Kris??? :):):)

Kris Bejar ha dit...

Gràcies Laia! De moment ens veurem un temps més!!!