CONTE DE LA CASTANYERA
Es temps de castanyes, moniatos, magranes, carbasses... A la llar aquests dies estem explicant el conte, de la Maria Castanyera. Una vegada hi havia una velleta que vivia en una caseta enmig del bosc. Feia molts i molts anys que a la tardor feia de castanyera. Malgrat l’edat tenia les cames molt fortes gràcies al fet de passejar per la muntanya, però ja era una mica curta de vista. A la tardor portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i un cistell a la mà. Quan arribava el temps de la tardor, de bon matí abans de sortir el sol, la castanyera anava pel bosc a collir castanyes per després poder vendre-les torrades a la seva paradeta del poble. Aquella nit havia plogut i encara era fosc quan la castanyera va arribar al bosc. Quina sorpresa! N'estava ple, hi havia moltes, moltíssimes castanyes. La castanyera va estar molt contenta i va començar a collir les castanyes i a omplir-ne el cistell. Quan va te...