CONTE DE LA CASTANYERA

Es temps de castanyes, moniatos, magranes, carbasses... A la llar aquests dies estem explicant el conte, de la Maria Castanyera. 

Una vegada hi havia una velleta que vivia en una caseta enmig del bosc. Feia molts i molts anys que a la tardor feia de castanyera. Malgrat l’edat tenia les cames molt fortes gràcies al fet de passejar per la muntanya, però ja era una mica curta de vista. 

A la tardor portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i un cistell a la mà.

Quan arribava el temps de la tardor, de bon matí abans de sortir el sol, la castanyera anava pel bosc a collir castanyes per després poder vendre-les torrades a la seva paradeta del poble. 

Aquella nit havia plogut i encara era fosc quan la castanyera va arribar al bosc. 

Quina sorpresa! N'estava ple, hi havia moltes, moltíssimes castanyes.

 La castanyera va estar molt contenta i va començar a collir les castanyes i a omplir-ne el cistell. Quan va tenir el cistell ben ple, se'n va anar al poble, allà on tenia la seva paradeta.

Va encendre el foc de la torradora per a poder-les torrar i vendre-les ben calentetes. Quan ja tenia el foc a punt va agafar el cistell i ... Quina sorpresa! Incrèdula va trobar el cistell completament buit, totes les castanyes havien desaparegut. Semblava com si les castanyes haguessin fugit en sentir l'escalfor del torrador. 

La castanyera esverada va començar a buscar les castanyes per tot arreu i anava cridant: - Castanyes, on sou? Castanyes, on us heu posat? On us heu amagat? Però les seves castanyes no les va trobar enlloc. De sobte es va posar a ploure, unes gotes ben grosses queien amb força a terra i feien grans esquitxos.

La castanyera es va aixoplugar a la seva barraqueta de mercat. I enmig d'aquell aiguat la castanyera va veure passar davant dels seus ulls una castanya que caminava. Amb gran sorpresa va preguntar-se com podia ser que aquella castanya caminés, si les castanyes no caminen pas! Més enllà va veure una altra castanya que passejava lentament sota la pluja.

 Llavors va ser quan va veure que aquelles castanyes que caminaven tenien banyes ... I en aquell mateix instant es va adonar del seu error, enlloc de castanyes havia collit cargols. Hi havia tots els cargols del cistell passejant per allà, n'hi havia per tot arreu: per terra, a la seva caseta, a la seva cadira, ... Llavors la vella castanyera va pensar que hauria de tornar al bosc a collir castanyes per poder-les vendre.

Va marxar cames ajudeu-me cap al bosc amb el seu cistell buit i quan hi va arribar va pensar que degut a la seva mala vista més valdria que per no equivocar-se anés cantant la cançó del Cargol treu banya i així s'assegurava que els cargols traurien les banyes i ella tan sols colliria les castanyes de debò.

 Així ho va fer, va collir el cistell de castanyes i esbufegant va tornar corrents al poble.

 I estigueu tranquils que encara hi va ser a temps de torrar-les i vendre-les totes ben calentetes, embolicades amb aquelles fantàstiques paperines de paper de diari. 

Conte contat, conte acabat!