Representació Familiar - La Vella castanyera

 Una vegada hi havia una velleta que vivia en una caseta enmig del bosc. Feia molts i molts anys que a la tardor feia de castanyera. Tot i l’edat tenia les cames molt fortes gràcies al fet de passejar per la muntanya, però ja era una mica curta de vista.

A la tardor portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i un cistell a la mà.

Quan arribava el temps de la tardor, de bon matí abans de sortir el sol, la Castanyera anava pel bosc a collir castanyes per després poder vendre-les torrades a la seva paradeta del poble.

Aquella nit havia plogut, encara era fosc quan la Castanyera va arribar al bosc. Quina sorpresa!! Hi havia moltes, però moltíssimes castanyes.

La Castanyera va estar molt contenta i va començar a collir les castanyes una a una i a omplir-ne el cistell. Quan va tenir el cistell ben ple, se’n va anar al poble, allà on tenia la seva paradeta.

-         Què vens castanyes? – Pregunta el narrador

La Castanyera va encendre el foc de la torradora per a poder-les torrar i vendre-les ben calentes. Quan ja tenia el foc a punt va agafar el cistell i....

Uix! On son les castanyes? Quina sorpresa!!! Que li han passat? La Castanyera va trobar el cistell completament buit, totes les castanyes havien desaparegut. Semblava com si....com si les castanyes haguessin fugit en sentir l’escalfor del torrador.

La Castanyera esverada va començar a buscar les castanyes per tot arreu i anava cridant:

-         Castanyes, on sou? Castanyes, on us heu posat? On us heu amagat?

Però les seves castanyes no les va trobar enlloc. De sobte es posar a ploure, unes gotes beeeen grosses queien amb força a terra i feien grans esquitxos.

La Castanyera es va aixoplugar a la seva barraqueta de mercat. I enmig d’aquell aiguat la Castanyera va veure passar davant dels seus ulls una castanya que caminava.

-         Com pot ser que aquesta castanya estigui caminant? – va preguntar-se la Castanyera. – Si les castanyes no caminen pas!!

Més enllà va veure una altra castanya que passejava lentament sota la pluja. Llavors, va ser quan va veure que aquelles castanyes que caminaven... TENIEN BANYES!!!

En aquell mateix instant es va adonar del seu error. Enlloc de castanyes, havia collit CARGOLS.

Tots els cargols del cistell estaven passejant per allí, n’hi havia per tot arreu: per terra, a la seva caseta, a la seva cadira... Llavors la Vella Castanyera va pensar que hauria de tornar al bosc a collir castanyes per poder-les vendre.

Va agafar el cistell i  va marxar cames ajudeu-me cap al bosc. Quan va arribar al bosc va pensar que degut a la seva mala vista el millor que podria fer per no equivocar-se de nou era cantar una cançó, sabeu quina cançó podria cantar? (pregunta el narrador)

CANÇÓ CARGOL TREU BANYES

Així ho va fer, va collir el cistell i va anar posant una a una a dins. Un cop tenia el cistell ple, va sortir corrents al poble. I estigueu tranquils, va ser a temps de torrar-les i vendre-les totes ben calentes, embolicades amb aquelles fantàstiques paperines de paper de diari.

Conte contat, conte acabat.